Vaig créixer molt a prop de la natura, especialment a casa dels avis, on l'hort, els ritmes de les estacions i la cuina casolana formaven part de la vida quotidiana. Allà vaig aprendre el valor dels aliments senzills, de compartir taula i de cuidar-nos a través d'allò que mengem.
Als tretze anys vaig viure una obertura interior que em va portar a fer-me vegetariana i a començar a mirar la salut d'una manera més conscient. El ioga va ser una porta d'entrada a la meditació i a l'autoconeixement: una pràctica personal que em va ajudar a escoltar-me, no una activitat professional. Aquella curiositat inicial va anar donant forma al camí que avui sosté la meva manera d'acompanyar.
